BARRIO EL PRADO un Museo Vivo para la Ciudad de Barranquilla.

Barranquilla, ciutat situada a una latitud geografica intertropical al marge esquerre de la desembocadura de el Riu Magdalena, es constitueix com un conglomerat de trossos a causa dels seus processos d’urbanitzacio. Processos que inicien un desenvolupament urba accelerat durant les primeres decades de segle XX, sense comptar amb un Pla Urbanistic per a l’ordenacio del seu vast territori. En absencia d’aixo, es tracen, d’una banda, barris burgesos per allotjar les migracions europees i de l’altra, gracies a aquest desenvolupament, apareixen de manera espontania, els barris informals consolidats a causa de la migracions locals i regionals. Entre els barris burgesos es distingeix el Barri El Prat, desenvolupat a partir dels principis urbanistics de el Moviment Modern, seguint el model de Ciutat Jardi, constituint-se d’aquesta manera, com el principal fita urbana de la ciutat en segle XX. Es aixi com el Prat es va caracteritzar per la continuitat del seu tracat i per erigir sobre cadascun dels seus terrenys, edificacions d’estils arquitectonics equiparables a les que es construien en ciutats nord-americanes i angleses de l’epoca. Entre aquestes edificacions, avui patrimonials es destaquen la construccio de cinquanta-quatre habitatges aillats per a l’elit de Barranquilla, l’Hotel El Prado i la posada en funcionament del Country club. El transcorrer de el temps ha generat en el Barri El Prat transformacions funcionals que van ser modificant els seus simbols i imaginaris. No obstant aixo, la seva declaratoria com a Be d’Interes Cultural de caracter Nacional, a traves de la Resolucio 0087 el 2 de febrer de 2005, ha impedit la modificacio estructural de les seves peces arquitectoniques patrimonials, antejardins, patis i la majoria de les especies vegetals, aixi com tampoc el tracat urba. Actualment al barri es viu una confluencia de manifestacions integrades i complementaries, partint d’aquelles propies de l’us residencial al Carib, conjugades amb el desenvolupament d’activitats culturals a l’espai public, les quals s’articulen amb escenaris culturals i artistics que, amb el temps s’han establert al barri. Aquesta confluencia ha generat una sinergia entre el model de Ciutat Jardi, la quotidianitat residencial propia de l’Carib que habita part de el patrimoni arquitectonic, la cultura allotjada en edificis patrimonials i els seus amplis espais publics, reafirmant el viu com una condicio a considerar des d’un patrimoni compres com a questio de futur. Una comprensio que, tambe posa en valor les manifestacions humanes poc reconegudes, ja que amb aixo el territori adquireix altres potencials. Es aixi com la iniciativa del Museu Viu El Prat potencia aquest valor com a proces de regeneracio urbana. El potencial valor del que viu, estructurat sota el concepte de Museu, mitjancant el proces de regeneracio urbana, compren a el Barri El Prat com un territori d’oportunitats clau en la gestio cultural i d’innovacio, mitjancant la posada en marxa d’altres models economics, que excloguin la possibilitat de gentrificacio. D’aquesta manera aquesta investigacio es submergeix en un aprofundiment sobre estudis de regeneracio urbana, la comprensio de la imatge de la ciutat com a obra d’art i la investigacio sobre la significacio de museu en diferents instancies. Concretant d’aquesta manera, la concepcio de Museu Viu com la definicio d’espai urba que, en primera instancia no treu la seva col·leccio de l’context, sino que, per contra, genera la col·leccio entorn d’ella, prenent partida de sistema espacial, cultural dinamic, simbiotic, socialment equilibrat, en el qual es desenvolupen dinamiques democratiques i espontanies que fonamenten i sustenten un sistema d’equilibris economics, naturals i culturals. No es tracta de crear un mitja inert intocable, sino de permetre accions i relacions entre visitants i habitants que potenciin aquestes dinamiques. Es aixi com El Museu Viu El Prat, proposat com un districte d’innovacio cultural i creatiu, no nomes generara impacte i retribucio economica, sino que possibilitara la transformacio d’imaginaris col·lectius, fonamentant les seves identitats i consolidant la seva imatge. La qual cosa es veura afavorit per la seva planificacio urbana inicial i dinamitzades per les formes d’habitar que discorren en aquest entorn patrimonial, podent-se reconeixer com una “marca propia”, des del marqueting territorial pel que fa al seu reconeixement i promocio dins de la ciutat a partir del foment de l’economia taronja, la qual es una de les metes de Govern Nacional Colombia. D’aquesta manera el Museu Viu El Prat, es projecta a partir de la comprensio de el patrimoni com una questio de futur, separant-se de la concepcio tradicional de museu, es a dir, una concepcio estatica, inert, inanimada, que treu la col·leccio del seu context i que utilitza els edificis com a suports per a altres arts. Per contra, el Museu Viu El Prat Situa el concepte de museu en la dimensio de la gestio i regeneracio urbana conjugada amb processos d’economia creativa, per a ser lliurades a un espai democratic, d’us public, lliure i a l’aire lliure. Es aixi com l’espai urba es el propi museu, els seus limits, el territori sobre el qual es posa el patrimoni administrativament definit i el cel com el seu confi superior.